EL TREMALL

ART DE PESCA ARTESANAL

El tremall, sovint anomenat xarxa, consta de tres xarxes, de les quals les dues exteriors son iguals, s’anomenen armall, i la xarxa interna, de malla molt més petita s’anomena lli. En la longitud, el tremall té dues cordes: la de dalt és el buldau de suros i la de baix el buldau de ploms. A aquestes cordes superior i inferior s’hi amarren verticalment les tres peces que formen el tremall.

L’eficàcia del tremall ve del fet que el lli (xarxa interna) és més gran que els armalls, fa bosses i els peixos s’hi queden embolicats. Quan un peix arriba a la xarxa, travessa els armalls (amb forats més amples) fins a topar amb el lli, que no el passa per ser la seva malla més petita. L’empeny fins que el lli no dóna més de si, i el peix vol girar cua, però ho fa per una malla diferent a la que ha passat i, a més, se li queden les espines enganxades a les malles. El peix doncs, queda agafat al tremall.

La pesca amb el tremall

El pescador de tremall acostuma a sortir a calar les peces cap a la tarda. Un cop arriba a lloc, llança el gall, la sirga i el mort, després va calant el tremall mirant que no s’emboliqui (els suros cap amunt i els ploms a baix), sinó l’art no pesca. Quan s’ha acabat de calar el tremall, es llança el segon mort, l’altre sirga i l’altre gall. El pescador torna a port i normalment, a l’endemà a trenc d’alba hi tornarà per llevar la xarxa. Per xorrar el tremall, s’empra un llevador situat a la proa de la barca. A mesura que el van traient de l’aigua, el tremall s’apila damunt la barca, deixant de banda els trossos de xarxa on hi ha quedat peix emmallat, que seleccionaran tornant a port o una vegada allà.

Amb aquest art es pot pescar en qualsevol fons (llevat d’impediments tècnics), tenint precaució que en el lloc on es cali no hi hagi obstacles excessivament punxeguts (com corall o roques per exemple) per no estripar la xarxa. Com tot art de xarxa, aquesta sempre es col·loca paral·lel a la costa. S'ha de tenir en compte el corrent i la posició dels diferents fons. Si es posessin les xarxes perpendiculars a la costa, no només es molestaria als altres pescadors, sinó que s'agafaria molt més “treball” (porqueria, algues, o espècies no comercials que es rebutgen i que posteriorment s'han de netejar), perquè el corrent acostuma anar de llevant a ponent.