ESPÈCIES

Cos allargat i una mica aplanat lateralment. Cap petit, musell curt i boca obliqua. Darrere el cap, una gran espina connectada amb una glàndula verinosa. La primera aleta dorsal -de color negre- amb espines potents que també connecten amb una glàndula de verí. Dors de color marró verdós amb taques fosques al cap. Costats groguencs, amb nombroses línies marrons, blaves i grogues obliqües. Ventre blanc.

Viu sobre fons de sorra i de fang, on s'enterra, dels 0 als 300 m. S'alimenta sobretot de crustacis. Es reprodueix entre primavera i estiu. Es troba a la Mediterrània i la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Noruega al Senegal, incloses les illes Madeira i Canàries.

Cos oval, elevat i aplanat lateralment. Perfil del cap quasi rectilini. Boca baixa i llavis grossos. Aletes pectorals en forma de falç. Aleta caudal bifurcada. Adults rosats, rogencs o gris blavós.

Viu sobre fons rocosos fins als 150 m. Adults solitaris, joves en grups. S'alimenta de peixos, mol•luscs, pops, sèpies i calamars. Es reprodueix d'abril a juny quan la temperatura de l'aigua ateny els 15 graus.. S'estén a la Mediterrània i part de la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Gran Bretanya al Senegal, incloses les illes Madeira i Canàries.

El nom li ve de les fortes dents que posseeix. i és força apreciat per la seua carn. És difícil d'observar ja que és molt desconfiat i els llocs més fàcils per fer-ho és a pendents rocoses i a puntes de penya-segats amb corrents.

Cos molt aplanat verticalment. Musell més o menys punxegut. La pell del dors és totalment espinosa. Una filera de 30 a 50 fortes espines sobre el dors i la cua. El dors pot ser marronós o grisós; la cua amb bandes transversals fosques i clares alternades.

Viu sobre fons sorrencs i fangosos de 10 a 700 m. S'alimenta de crustacis, peixos, pops, sèpies i calamars. Es troba a la Mediterrània i a la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, des d'Islàndia i Noruega, fins a Sud-àfrica, incloses les illes Madeira i Canàries.

Cos ovalat i molt aplanat lateralment, amb els dos ulls sobre el costat dret. La boca en posició ventral. Color marró amb taques fosques a la cara amb ulls i l'aleta pectoral amb una taca negra sobre el seu extrem. Aleta caudal orlada de negre.

Viu sobre fons de sorra i fang fins als 100 m de profunditat. S'alimenta de cucs, mol·luscs i petits crustacis. Es reprodueix de gener a agost. Esperança de vida: 24-27 anys. Es troba a la Mediterrània, no a la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Noruega al Senegal.

El llenguado comú viu des de la platja fins els 200 metres de fondària. A Sitges és capturat principalment per tremallers. La seva defensa es basa en poder passar desapercebut dels seus depredadors; per aquest motiu viu semi-enterrat a la sorra i disposa d'una gran capacitat mimètica. El llenguado de platja fresc, de bona mida, i capturat amb tremall. No és fàcil trobar-los, ja que són escassos i cal acudir a peixeteries especialitzades.

Cos allargat i fusiforme. Cap gros, aplanat dorsalment. Ulls grans i rodons. Boca gran amb dents fines i punxegudes. Color gris argentat més fosc a l'esquena. La regió ventral i els costats són blancs amb tonalitats argentades. Mucosa bucal grisa als joves i més fosca als adults.

Es troba damunt dels fons fangosos entre 25 i 370 m, però pot trobar-se fins als 1.000 m. Durant el dia viu molt a prop del fons, però a la nit puja a aigües més superficials. S'alimenta de sardina, seitó, maire, calamar i crustacis. A la Mediterrània es reprodueix al llarg de tot l'any i, sobretot, a la primavera i a l'hivern. Es troba a la Mediterrània i, a l'Atlàntic oriental, de Noruega a Mauritània.

És, possiblement, una de les espècies amb major interés pesquer a Catalunya donada l'excel·lent relació qualitat preu en mercat.
Forma moles considarables a nivell del fons i és ben coneguda la seva voracitat que arriba fins i tot, a vegades, al canibalisme.
Molt preuats són els lluços capturats amb palangre. Quan el lluç de palangre procedeix dels fons rocosos de les costes del Garraf, tant el preu còm l'estat de conservació és molt superior al "lluç de bou" (arrossegament) que presenta l'inconvenient de la pesca d'immadurs, ja sigui per utilització de xarxes de mida antireglamentaria, per pesca en aigües somes, o per la poca selectivitat de l'art en si mateix.

Cos ovalat, alt i aplanat lateralment. Ulls petits i llavis gruixuts. Aletes pectorals en forma de falç. Aleta caudal bifurcada. Color gris argentat, amb una gran taca negra darrere el cap i una banda daurada entre els ulls, emmarcada de negre. És facilment identificable per aquesta franja daurada que té al front i per la qual rep el seu nom.

Viu en fons de roca i sorra -els joves entre els prats de Posidonia- dels 2 als 250 m. S'alimenta de peixos, crustacis i mol·luscs. Es reprodueix a l'hivern. Es troba a la Mediterrània, rarament a la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de les illes Britàniques al Senegal, incloses les illes Canàries i Cap Verd.

La carn és molt apreciada. És una espècia gran consumidora de musclos. A Sitges es pesca amb tremall i ormeig d'hams.

Cos ovalat i aplanat lateralment. Perfil del cap gairebé rectilini, davant de l'ull. Aletes pectorals en forma de falç i amb una taca rogenca a la seva base. Aleta caudal bifurcada. Color rosa viu, amb petits punts blaus sobre la part superior dels costats.

Viu sobre fons de roca, grava, sorra o fang fins als 320 m. S'alimenta de petits peixos i d'animalons. Es reprodueix entre la primavera i la tardor. Es troba a la Mediterrània i part de la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Dinamarca a Cap Verd, incloses les illes Madeira i Canàries.

Cos molt aplanat verticalment, amb el cap fort i ample i la cua estreta. Pell sense escates. Boca immensa, amb dents fortes, còniques i ben visibles. El filament pescador, situat entre la boca i els ulls, acaba en un lòbul bifurcat. Aletes pectorals grans, localitzades als costats del cap. Color marró o verd oliva, més o menys tacat. Pell de la cavitat abdominal blanca.

Viu sobre fons sorrencs i fangosos entre els 20 i els 500 m. S'alimenta de peixos. Es reprodueix entre febrer i juliol. Es troba a la Mediterrània i a la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Noruega fins a Gibraltar.

Atreuen les seves preses, congres, lluernes, rajades, etc. amb el moviment del cimbell terminal que els caracteritza.

Cos ovalat, alt i molt aplanat lateralment. Els dos ulls sobre el costat esquerre. Boca terminal i molt obliqua. Color marronós o grisenc, generalment amb nombroses taques fosques i petits punts blancs.

Viu sobre fons sorrencs fins als 125 m de profunditat. Es reprodueix de febrer a març. S'alimenta de peixos i de petits animalons. Es troba a la Mediterrània i la mar Negra, i a l'Atlàntic, del Marroc cap al nord.

Cos amb crestes molt marcades. Potes davanteres de forma característica i amb 6 espines. Extrem posterior del cos (cua) amb dues taques marró fosc envoltades de blanc.

Viu sobre fons fangosos i sorrencs fins als 250 m de profunditat. Es reprodueix a la primavera. S'alimenta d'altres crustacis i de peixos. Es troba a la Mediterrània, i a l'Atlàntic, de les illes Britàniques a Angola.

Closca llisa, amb només dos parells d'espines darrere els ulls. Un parell de pinces grans i característiques. Coloració de la part ventral groguenca i el dors amb moltes taques de color negre blavós. És un dels decàpodes més grossos que poden capturar-se a les nostres aigües. El primer parell de potes acaba en dues grans pinces: una d'elles amb les vores esmolades, que utilitzen per tallar, i l'altra amb unes fortes dents que empra per triturar. Els quatre parells de potes restants estan situades en el tòrax i, encara que bastant petites en relació amb el seu cos, li serveixen per desplaçar-se pel fons del mar. Al davant té també dues llargues antenes i quatre més de molt més curtes. Al mercat les pinces es mantenen tancades amb l'ajut de gomes per evitar el greu perill que representen durant la manipulació.

Viu sobre fons rocosos de 0 a 150 m de fondària. És una espècie sedentària, molt territorial i d'activitat nocturna. Es reprodueix a l'estiu i les femelles porten els ous durant 10 o 11 mesos. S'alimenta de mol•luscs, cucs i peixos morts. Es troba a gairebé tota la Mediterrània i a part del mar Negre. A l'Atlantic oriental, d'Escandinàvia al Marroc.

La carn del llamàntol és molt apreciada. Son animals territorials que estableixen lluites amb altres congèneres.