ESPÈCIES

VARIETATS PESCADES EN EL LITORAL DE SITGES

.

PEIXOS

   
   
Aranya  

Aranya

 
Nom científic: Raja clavata
Castellà: Raya de clavos Talla mínima legal: -
Anglés: Thomback ray Talla màxima: -
Art de pesca: XARXA TREMALL

Cos allargat i una mica aplanat lateralment. Cap petit, musell curt i boca obliqua. Darrere el cap, una gran espina connectada amb una glàndula verinosa. La primera aleta dorsal -de color negre- amb espines potents que també connecten amb una glàndula de verí. Dors de color marró verdós amb taques fosques al cap. Costats groguencs, amb nombroses línies marrons, blaves i grogues obliqües. Ventre blanc.

Viu sobre fons de sorra i de fang, on s'enterra, dels 0 als 300 m. S'alimenta sobretot de crustacis. Es reprodueix entre primavera i estiu. Es troba a la Mediterrània i la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Noruega al Senegal, incloses les illes Madeira i Canàries.

   
Besuc  

Besuc

 
Nom científic: Pagellus acarne
Castellà: Besugo Talla mínima legal: 12 cm
Anglés: Axillary seabream Talla màxima: -
Art de pesca: XARXA TREMALL

Cos fusiforme i una mica aplanat lateralment. Ulls grossos. Aleta caudal bifurcada. Color rosa rogenc al cos i les aletes, amb reflexos argentats i una petita taca fosca a la base de les aletes pectorals.

Els joves viuen als ports i als herbeis de Posidonia; adults a més fondària, en fons de sorra, grava o fang dels 0 als 20 m. Es reprodueix de juny a setembre. Es troba a la Mediterrània (no a la mar Negra). A l'Atlàntic oriental, de la Gran Bretanya al Senegal, incloses les illes Canàries i Cap Verd.

   
Bonítol  

Bonítol

 
Nom científic: Sarda sarda
Castellà: Bonito Talla mínima legal: -
Anglés: Atlantic bonito Talla màxima: -
Art de pesca: XARXA TREMALL

Cos fusiforme, allargat i una mica aplanat lateralment. Boca gran. Base de la cua (peduncle caudal) molt prim. Aleta caudal molt bifurcada. Color blau brillant al dors, amb 5 a 11 ratlles fosques, lleugerament obliqües. Part inferior dels costats i ventre argentats.

Neda, formant moles, entre dues aigües, dels 0 als 200 m de fondària. Es reprodueix de maig a juliol. S'alimenta de sorells, sardines, verats i llisses. Es troba a la Mediterrània i a la mar Negra. I a les dues ribes de l'Atlàntic.

   
Congre  

Congre

 
Nom científic: Conger conger
Castellà: Congrio común Talla mínima legal: -
Anglés: European conger Talla màxima: -
Art de pesca: PALANGRE

Cos molt allargat, serpentiforme. Pell sense escates. Cap cònic i musell arrodonit. Aletes pectorals presents, situades darrere el cap. Coloració general grisa.

Viu solitària, amagada entre les roques litorals o sobre fons fangosos, dels 0 als 500 m de profunditat. D'activitat nocturna, s'alimenta de peixos, crustacis, pops i sèpies. Es reprodueix un sol cop a la vida, a l'estiu. Maduresa sexual als 5-15 anys. Les femelles ponen de 3 a 8 milions d'ous. Viu a la Mediterrània, i a l'Atlàntic oriental, des de Noruega i Islàndia fins al Senegal, incloses les illes Açores, Madeira i Canàries.

   
Dèntol  

Dèntol

 
Nom científic: Dentex dentex
Castellà: Dentón común Talla mínima legal: 25 cm
Anglés: Common dentex Talla màxima: 100 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL I PALANGRE

Cos oval, elevat i aplanat lateralment. Perfil del cap quasi rectilini. Boca baixa i llavis grossos. Aletes pectorals en forma de falç. Aleta caudal bifurcada. Adults rosats, rogencs o gris blavós.

Viu sobre fons rocosos fins als 150 m. Adults solitaris, joves en grups. S'alimenta de peixos, mol•luscs, pops, sèpies i calamars. Es reprodueix d'abril a juny quan la temperatura de l'aigua ateny els 15 graus.. S'estén a la Mediterrània i part de la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Gran Bretanya al Senegal, incloses les illes Madeira i Canàries.

El nom li ve de les fortes dents que posseeix. i és força apreciat per la seua carn. És difícil d'observar ja que és molt desconfiat i els llocs més fàcils per fer-ho és a pendents rocoses i a puntes de penya-segats amb corrents.

   
Escòrpora  

Escòrpora

 
Nom científic: Scorpaena porcus
Castellà: Rascacio Talla mínima legal: -
Anglés: Black scorpionfish Talla màxima: -
Art de pesca: XARXA TREMALL

Cos gros i robust a la regió anterior i una mica aplanat lateralment a la posterior. Cap recobert d'espines i de penjolls de pell, que poden trobar-se sobre el cos, però no a la mandíbula inferior. Boca gran i obliqua. Cos i aletes marró grisós, amb bandes verticals negres. Regió ventral gris groguenc. El cap és puntejat de petites taques fosques.

Viu sobre fons rocosos i prats de Posidonia de 0 a 130 m de profunditat. S'alimenta de petits peixos, crustacis i altres animalons. Es reprodueix de maig a agost. Es troba a la Mediterrània i a la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de les illes Britàniques al Marroc i el Senegal, incloses les illes Açores, Madeira i Canàries.

   
Escrita  

Escrita de fons

 
Nom científic: Raja clavata
Castellà: Raya de clavos Talla mínima legal: -
Anglés: Thomback ray Talla màxima: -
Art de pesca: XARXA TREMALL

Cos molt aplanat verticalment. Musell més o menys punxegut. La pell del dors és totalment espinosa. Una filera de 30 a 50 fortes espines sobre el dors i la cua. El dors pot ser marronós o grisós; la cua amb bandes transversals fosques i clares alternades.

Viu sobre fons sorrencs i fangosos de 10 a 700 m. S'alimenta de crustacis, peixos, pops, sèpies i calamars. Es troba a la Mediterrània i a la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, des d'Islàndia i Noruega, fins a Sud-àfrica, incloses les illes Madeira i Canàries.

   
Gall de Sant Pere  

Gall de Sant Pere

 
Nom científic: Zeus faber
Castellà: Pez de San Pedro Talla mínima legal:
Anglés: John dory Talla màxima:
Art de pesca: XARXA TREMALL

Cos curt, alt, una mica ovalat i fortament aplanat lateralment. Escates quasi invisibles. Ulls grans i situats cap amunt. Boca gran, obliqua i que es pot obrir cap endavant. Les espines de l'aleta dorsal es perllonguen en forma de filament. Aleta caudal arrodonida. Coloració gris verdós o lilós amb tons grocs i daurats. A cada costat hi ha una taca circular de color blau fosc orlada de clar.

Viu solitari sobre fons fangosos i prats de Posidonia fins als 400 m de profunditat. S'alimenta de peixos, crustacis i mol•luscs. Es reprodueix entre la primavera i l'estiu. Es troba a la Mediterrània. A l'Atlàntic oriental, de Noruega a Sud-àfrica, incloses les illes Açores, Madeira i Canàries. També es troba a Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i Corea.

   
Llenguado  

Llenguado

 
Nom científic: Solea vulgaris
Castellà: Lenguado Talla mínima legal: 20 cm
Anglés: Common sale Talla màxima: 40-50 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL

Cos ovalat i molt aplanat lateralment, amb els dos ulls sobre el costat dret. La boca en posició ventral. Color marró amb taques fosques a la cara amb ulls i l'aleta pectoral amb una taca negra sobre el seu extrem. Aleta caudal orlada de negre.

Viu sobre fons de sorra i fang fins als 100 m de profunditat. S'alimenta de cucs, mol·luscs i petits crustacis. Es reprodueix de gener a agost. Esperança de vida: 24-27 anys. Es troba a la Mediterrània, no a la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Noruega al Senegal.

El llenguado comú viu des de la platja fins els 200 metres de fondària. A Sitges és capturat principalment per tremallers. La seva defensa es basa en poder passar desapercebut dels seus depredadors; per aquest motiu viu semi-enterrat a la sorra i disposa d'una gran capacitat mimètica. El llenguado de platja fresc, de bona mida, i capturat amb tremall. No és fàcil trobar-los, ja que són escassos i cal acudir a peixeteries especialitzades.

   
Llobarro  

Llobarro

 
Nom científic: Dicentrarchus labrax
Castellà: Lubina Talla mínima legal: 25 cm
Anglés: European seabass Talla màxima: 95 cm
Art de pesca: PALANGRE

Cos robust i una mica aplanat lateralment. Boca relativament gran. Dues aletes dorsals, la primera espinosa i la segona, formada per una espina i radis tous. Aleta caudal lleugerament forcada. Dors gris argentat amb irisacions blavoses, costats i ventre argentats. Joves amb petites taques negres sobre el cos. Una taca negra poc visible darrere el cap.

Viu sobre fons rocosos i sorrencs dels 0 als 100 m (rar). Pot remuntar rius i viure a les llacunes litorals. Adults solitaris. Els joves formen petits grups. S'alimenta de peixos, crustacis, pops i sèpies. Es reprodueix de gener a març. Es troba a la Mediterrània i la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Noruega al Senegal, incloses les illes Canàries.

Els exemplars de gran mida, assoleixen un valor econòmic molt alt al mercat. És una espècie molt apreciada per que la seva carn és excel·lent. Té quantitats importants de ferro, fòsfor, magnesi i zenc.

   
Lluç  

Lluç

 
Nom científic: Merluccius Merluccius
Castellà: Merluza Talla mínima legal: 20 cm
Anglés: European hake Talla màxima: 60 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL i PALANGRE DE FONS

Cos allargat i fusiforme. Cap gros, aplanat dorsalment. Ulls grans i rodons. Boca gran amb dents fines i punxegudes. Color gris argentat més fosc a l'esquena. La regió ventral i els costats són blancs amb tonalitats argentades. Mucosa bucal grisa als joves i més fosca als adults.

Es troba damunt dels fons fangosos entre 25 i 370 m, però pot trobar-se fins als 1.000 m. Durant el dia viu molt a prop del fons, però a la nit puja a aigües més superficials. S'alimenta de sardina, seitó, maire, calamar i crustacis. A la Mediterrània es reprodueix al llarg de tot l'any i, sobretot, a la primavera i a l'hivern. Es troba a la Mediterrània i, a l'Atlàntic oriental, de Noruega a Mauritània.

És, possiblement, una de les espècies amb major interés pesquer a Catalunya donada l'excel·lent relació qualitat preu en mercat.
Forma moles considarables a nivell del fons i és ben coneguda la seva voracitat que arriba fins i tot, a vegades, al canibalisme.
Molt preuats són els lluços capturats amb palangre. Quan el lluç de palangre procedeix dels fons rocosos de les costes del Garraf, tant el preu còm l'estat de conservació és molt superior al "lluç de bou" (arrossegament) que presenta l'inconvenient de la pesca d'immadurs, ja sigui per utilització de xarxes de mida antireglamentaria, per pesca en aigües somes, o per la poca selectivitat de l'art en si mateix.

   
Mabre  

Mabre

 
Nom científic: Lithognathus mormyrus
Castellà: Talla mínima legal: 20 cm
Anglés: Talla màxima: 55 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL

Cos ovalat, allargat i aplanat lateralment. Rostre allargat i punxegut. Aleta caudal bifurcada. El cap és gros i allargat amb el morro agut. És de color gris platejat amb reflexos daurats. Costats amb 14 o 15 bandes verticals, estretes i fosques.

Viu en grups sobre fons de sorra, fang o prats de Posidonia fins als 80 m. S'alimenta de cucs, petits crustacis, eriçons de mar i mol·luscs. Es reprodueix a la primavera i a l'estiu. Es troba a la Mediterrània, però no a la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, del golf de Biscaia a Ciutat del Cap (Sud-àfrica), incloses les illes Canàries i Cap Verd.

És un peix de carn excel·lent que es ven fresc o assecat al sol.

   
Moll de fang  

Moll de fang

 
Nom científic: Mullus barbatus
Castellà: Salmonete de fango Talla mínima legal: 11 cm
Anglés: red mullet Talla màxima: 30-40 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL + NANSA

Cos allargat i una mica aplanat lateralment. Escates grans. Dos barbillons llargs sota la mandíbula. Musell amb un perfil bastant pronunciat (vertical). Ulls en posició alta. Boca petita que pot obrir-se cap endavant. Coloració general rosada, sense cap taca al cos ni a les aletes.

Forma grups. Viu sobre fons de fang, sorra o graves dels 5 als 500 m de profunditat. S'alimenta de petits cucs i crustacis. Es reprodueix d'abril a agost. Es troba a la Mediterrània i la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de les illes Britàniques al Senegal, incloses les illes Açores, Madeira i Canàries
.
La carn del moll és tradicionalment coneguda per la seva delicadesa. Els exemplars més ben conservats procedeixen, com és habitual, de les xarxes dels tremallers, que sovint els escaten de viu en viu perque la sang els doni una coloració més vermella.

   
Moll de roca  

Moll de roca

 
Nom científic: Mullus surmuletus
Castellà: Salmonete de roca Talla mínima legal: 11 cm
Anglés: Striped red mullet Talla màxima: 30-40 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL + NANSA

Cos allargat i una mica aplanat lateralment. Escates grans amb el marge marronós. Dos barbillons llargs sota la mandíbula. Musell amb un perfil més suau (menys vertical) que a Mullus barbatus. Ulls en posició alta. Boca petita que pot obrir-se cap endavant. Color vermellós amb tres bandes grogues horitzontals. Primera aleta dorsal (a l'esquena) amb bandes grogues i marronoses.

Forma grups. Viu sobre fons de sorra, roca i graves dels 0,5 als 400 m de profunditat. S'alimenta de cucs i crustacis. Es reprodueix d'abril a juliol. Es troba a la Mediterrània i la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de la mar del Nord al Senegal.

   
Orada  

Orada

 
Nom científic: Sparus aurata
Castellà: Dorada
Talla mínima legal: 20 cm
Anglés: Gilthead seabream
Talla màxima: 70 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL i PALANGRE

Cos ovalat, alt i aplanat lateralment. Ulls petits i llavis gruixuts. Aletes pectorals en forma de falç. Aleta caudal bifurcada. Color gris argentat, amb una gran taca negra darrere el cap i una banda daurada entre els ulls, emmarcada de negre. És facilment identificable per aquesta franja daurada que té al front i per la qual rep el seu nom.

Viu en fons de roca i sorra -els joves entre els prats de Posidonia- dels 2 als 250 m. S'alimenta de peixos, crustacis i mol·luscs. Es reprodueix a l'hivern. Es troba a la Mediterrània, rarament a la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de les illes Britàniques al Senegal, incloses les illes Canàries i Cap Verd.

La carn és molt apreciada. És una espècia gran consumidora de musclos. A Sitges es pesca amb tremall i ormeig d'hams.

   
Pagell  

Pagell

 
Nom científic: Pagellus erythrinus
Castellà: Breca
Talla mínima legal: 12 cm
Anglés: Common pandora
Talla màxima: 50 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL i PALANGRE

Cos ovalat i aplanat lateralment. Perfil del cap gairebé rectilini, davant de l'ull. Aletes pectorals en forma de falç i amb una taca rogenca a la seva base. Aleta caudal bifurcada. Color rosa viu, amb petits punts blaus sobre la part superior dels costats.

Viu sobre fons de roca, grava, sorra o fang fins als 320 m. S'alimenta de petits peixos i d'animalons. Es reprodueix entre la primavera i la tardor. Es troba a la Mediterrània i part de la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Dinamarca a Cap Verd, incloses les illes Madeira i Canàries.

   
Pagre  

Pagre

 
Nom científic: Sparus pagrus
Castellà: Pargo Talla mínima legal: 18 cm
Anglés: Common seabream Talla màxima: 70 cm
Art de pesca: PALANGRE

Cos ovalat, una mica alt i aplanat lateralment. Perfil del cap corbat, davant de l'ull. Aletes pectorals en forma de falç i amb una petita taca fosca a la seva base. Aleta caudal bifurcada amb les puntes blanquinoses. Color rosat i argentat amb punts blavosos sobre els costats.

Viu sobre fons rocosos o sorrencs -els joves entre els prats de Posidonia- fins als 250 m. S'alimenta de peixos, crustacis i mol•luscs. Es reprodueix d'abril a juny. Es troba a la Mediterrània, no a la mar Negra, i a les dues bandes de l'Atlàntic.

   
Rata  

Rata

 
Nom científic: Uranoscopus scaber
Castellà: Miracielo Talla mínima legal: 20 cm
Anglés: Stargazer Talla màxima: 70 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL

Cos allargat amb el cap voluminós i una mica aplanat verticalment. Ulls petits i situats a la part alta del cap. Boca quasi vertical, amb un tentacle al seu interior. Aleta caudal arrodonida. Color marronós, més fosc en el dors; costats amb taques blanques. Regió ventral blanquinosa. Primera aleta dorsal negra.

Viu sobre fons de sorra i de fang dels 3 als 400 m de fondària. S'alimenta de peixos, crustacis i cucs. Es reprodueix d'abril a agost. Es troba a la Mediterrània i la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, del golf de Biscaia a Senegal, incloses les illes Canàries.

   
Rap o rap blanc  

Rap o rap blanc

 
Nom científic: Lophius piscatorius
Castellà: Rape
Talla mínima legal: 30 cm
Anglés: Anglerfish
Talla màxima: 1,5 m
Art de pesca: XARXA TREMALL

Cos molt aplanat verticalment, amb el cap fort i ample i la cua estreta. Pell sense escates. Boca immensa, amb dents fortes, còniques i ben visibles. El filament pescador, situat entre la boca i els ulls, acaba en un lòbul bifurcat. Aletes pectorals grans, localitzades als costats del cap. Color marró o verd oliva, més o menys tacat. Pell de la cavitat abdominal blanca.

Viu sobre fons sorrencs i fangosos entre els 20 i els 500 m. S'alimenta de peixos. Es reprodueix entre febrer i juliol. Es troba a la Mediterrània i a la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Noruega fins a Gibraltar.

Atreuen les seves preses, congres, lluernes, rajades, etc. amb el moviment del cimbell terminal que els caracteritza.

   
Rèmol  

Rèmol

 
Nom científic: Scophthalmus rhombus
Castellà: Rodaballo Talla mínima legal: -
Anglés: Turbot
Talla màxima: 75 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL

Cos ovalat, alt i molt aplanat lateralment. Els dos ulls sobre el costat esquerre. Boca terminal i molt obliqua. Color marronós o grisenc, generalment amb nombroses taques fosques i petits punts blancs.

Viu sobre fons sorrencs fins als 125 m de profunditat. Es reprodueix de febrer a març. S'alimenta de peixos i de petits animalons. Es troba a la Mediterrània i la mar Negra, i a l'Atlàntic, del Marroc cap al nord.

   
Sard  

Sard

 
Nom científic: Diplodus sargus
Castellà: Sargo Talla mínima legal: 23 cm
Anglés: White seabream Talla màxima: -
Art de pesca: XARXA TREMALL i PALANGRE

Cos ovalat, aplanat lateralment i elevat. Color gris argentat. De 8 a 9 ratlles verticals fines transversals, alternativament clares i fosques. Taca fosca a la base de la cua i a l'aixella de l'aleta pectoral. Aletes dorsal, anal i caudal amb les vores fosques.

Viu sobre fons rocosos i sorrencs fins a 53 m de fondària. Es reprodueix de març a juny. Els joves mengen de tot; els adults carnívors. Es troba a la Mediterrània i a la mar Negra. A l'Atlàntic hi ha una subespècie semblant.
     
     

CRUSTACIS

   
   
Galera  

Galera

 
Nom científic: Squilla mantis
Castellà: Galera Talla mínima legal: -
Anglés: Spottail mantis shrimp Talla màxima: -
Art de pesca: XARXA TREMALL

Cos amb crestes molt marcades. Potes davanteres de forma característica i amb 6 espines. Extrem posterior del cos (cua) amb dues taques marró fosc envoltades de blanc.

Viu sobre fons fangosos i sorrencs fins als 250 m de profunditat. Es reprodueix a la primavera. S'alimenta d'altres crustacis i de peixos. Es troba a la Mediterrània, i a l'Atlàntic, de les illes Britàniques a Angola.

   
Llagosta  

Llagosta

 
Nom científic: Palinurus elephas
Castellà: Langosta
Talla mínima legal: 24 cm
Anglés: Common spiny lobster
Talla màxima: 40-45 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL + NANSA LLLAGOSTERA

Closca gairebé cilíndrica, coberta de nombroses espines. Color vermell marronós. Té les antenes del segon parell llargues i fortes, i les potes del primer parell són marxadores i no tenen pinces, sinó que acaben en una ungla robusta.

Viu en cavitats fosques dels fons rocosos, rarament sorrencs, de 5 a 160 m. És pot trobar també als espigons artificials dels ports i a les barres de roca de poca fondària. Forma petits grups. Activitat nocturna. S'alimenta d'eriçons, petits mol·luscs i restes de peixos i calamars. Es troba a la Mediterrània occidental i part de l'oriental. A l'Atlàntic, de Noruega al Marroc.

Constitueix un dels productes marins més apreciats en gastronomia.

   
Llagostí  

Llagostí

 
Nom científic: Penaeus kerathurus
Castellà: Langostino
Talla mínima legal: 10 cm
Anglés: Triple-grooved shrimp
Talla màxima: 20 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL + NANSA

Closca llisa. El color varia: els mascles clars amb barres verticals roses a l'abdomen; les femelles groc verdós o groc grisenc amb barres verd coure o malva fosc. Ventall caudal blau a la punta i vermell per les vores. Es caracteritza per les primeres antenes, molt curtes i juntes, i per les branques internes de les segones antenes, molt amples i planes.

Viu en aigües marines costeres i poc fondes, sobretot a les desembocadures dels rius, per sobre dels fons sorrencs o fangosos de 5 a 90 m. És d'habits nocturns i passa la major part del dia enterrat a la sorra. Es reprodueix a principis d'estiu. S'alimenta de cucs i petits animalets. Es troba a la Mediterrània i a l'Atlàntic, de les illes Britàniques a Angola.

El llagostí és un dels crustacis més apreciats de casa nostra.

   
Llamàntol  

Llamàntol

 
Nom científic: Homarus gammarus
Castellà: Bogavante Talla mínima legal: 24 cm
Anglés: European lobster Talla màxima: 60 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL + NANSA


Closca llisa, amb només dos parells d'espines darrere els ulls. Un parell de pinces grans i característiques. Coloració de la part ventral groguenca i el dors amb moltes taques de color negre blavós. És un dels decàpodes més grossos que poden capturar-se a les nostres aigües. El primer parell de potes acaba en dues grans pinces: una d'elles amb les vores esmolades, que utilitzen per tallar, i l'altra amb unes fortes dents que empra per triturar. Els quatre parells de potes restants estan situades en el tòrax i, encara que bastant petites en relació amb el seu cos, li serveixen per desplaçar-se pel fons del mar. Al davant té també dues llargues antenes i quatre més de molt més curtes. Al mercat les pinces es mantenen tancades amb l'ajut de gomes per evitar el greu perill que representen durant la manipulació.

Viu sobre fons rocosos de 0 a 150 m de fondària. És una espècie sedentària, molt territorial i d'activitat nocturna. Es reprodueix a l'estiu i les femelles porten els ous durant 10 o 11 mesos. S'alimenta de mol•luscs, cucs i peixos morts. Es troba a gairebé tota la Mediterrània i a part del mar Negre. A l'Atlantic oriental, d'Escandinàvia al Marroc.

La carn del llamàntol és molt apreciada. Son animals territorials que estableixen lluites amb altres congèneres.

     

MOL·LUSCS

   
   
Pop roquer  

Pop roquer

 
Nom científic: Octopus vulgaris
Castellà: Pulpo de roca
Talla mínima legal: 1 kg
Anglés: Common octopus Talla màxima: 1,5 m
Art de pesca: CADUB

Mantell robust i musculós. Braços forts i bastant llargs. Mascles amb dues fileres de grans ventoses als braços laterals. Pell rugosa amb un reticulat de fons, de color gris, groc o marró vermellós segons l'estat de l'individu. El pop comú té una envergadura de 1 metre.

Viu solitari en fons rocosos i sorrencs fins als 200 m de fondària. D'activitat principalment nocturna. És territorial. Durant el dia roman ocult en esquerdes o cavernes. Per a desplaçar-se sol arrossegar-se pel fons ajudant-se amb els seus 8 braços, encara que també pot nedar, utilitzant la propulsió a raig. Es reprodueix de març a octubre. S'alimenta de cucs, crustacis, mol·luscs i peixos. Es troba a la Mediterrània.

   
Sèpia  

Sèpia

 
Nom científic: Sepia officinalis
Castellà: Sepia o choco Talla mínima legal:
Anglés: Common Cuttlefish Talla màxima: 50 cm
Art de pesca: XARXA TREMALL + NANSA

Cos robust i aplanat. La projecció del mantell sobre el cap forma un angle més obert que a Sepia elegans. Tentacles robustos. Coloració variable segons el seu estat d'ànim (de l'animal), d'un marró grisenc molt pàl·lid a un marró fosc tacat de negre.

Viu sobre fons sorrencs, fangosos, o coberts d'algues i Posidonia, dels 0 als 200 m de profunditat. Posta durant tot l'any, sobretot de febrer a octubre. Ous amb l'embolcall negre. Viu de 18 a 30 mesos. S'alimenta de gambes, crancs i peixos. Es troba a la Mediterrània, i a l'Atlàntic, d'Escandinàvia al Marroc.

És molt apreciada a la cuina tradicional catalana de costa.

   
Tellerina  

Tellerina

 
Nom científic: Donax trunculus
Castellà: Coquina
Talla mínima legal:
Anglés: Saltwater clams Talla màxima:
Art de pesca: GÀBIES PEL MARISQUEIG

Conquilla allargassada. Superfície externa pràcticament llisa. Color blanc groguenc o marronós a l'exterior. Interior blanc, sovint amb tons violacis, marronosos o ataronjats.

Molt comuna als fons de sorra fina, entre 0 i 15 m de fondària. Viu en colònies de milions d'individus. Es troba a la Mediterrània, a la mar Negra, i a l'Atlàntic, de França al Senegal.
     
    INFO EXTRETA
DEL MUSEU DE LA PESCA DE PALAMÓS

www.museudelapesca.org/peixos